La Sanitat valenciana va dur a terme més de 1.700 intervencions de glaucoma

Els hospitals de la xarxa pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública van dur a terme un total de 1.413 intervencions de glaucoma en 2022, xifra un 10 % superior a la de l’any anterior i comparable als nivells previs a la pandèmia per coronavirus. Per províncies, són 675 casos a Alacant, 684 a València i 54 a Castelló.

Per la seua banda, la Fundació d’Oftalmologia Mèdica de la Comunitat Valenciana (FOM), centre assistencial oftalmològic públic de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, va realitzar al voltant de 300 cirurgies més.

El glaucoma és una malaltia crònica del nervi òptic associada, en la majoria dels casos, a la hipertensió ocular i “suposa la segona causa de ceguesa en el nostre medi en majors de 65 anys”, en paraules de Cristina Peris, directora mèdica de la FOM.

El principal risc consisteix en el fet que la hipertensió ocular cursa normalment sense símptomes i el pacient només s’adona de la pèrdua visual quan la situació està molt avançada. De fet, prossegueix Peris, el glaucoma es coneix també com a “ceguesa silenciosa”.

En estadis precoços, el tractament es fa amb col·liris en gotes que redueixen la tensió. En els casos més avançats, es recorre al làser i a la cirurgia per a tractar-lo.

En aquest punt, la majoria de persones que ha de passar per quiròfan a causa d’un glaucoma té més de 65 anys (el 74 % en 2022) i no hi ha diferències estadísticament significatives per gènere (708 homes i 705 dones), d’acord amb els registres del Sistema d’Anàlisi de Sistemes d’Informació Sanitària de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Per això, coincidint amb el Dia Mundial del Glaucoma, que es commemora cada 12 de març, Peris recomana sotmetre’s a una revisió de la pressió intraocular; el fons d’ull, per a analitzar el nervi òptic; el camp visual, i proves fotogràfiques del nervi òptic, exàmens realitzats per metges oftalmòlegs.