L'IVACOR, a Orihuela

El president de la Generalitat i candidat del PSPV-PSOE a la reelecció, Ximo Puig, ha promés que, si és reelegit com a cap del Consell, instal·larà una altra Conselleria a la província d'Alacant, després de situar la d'Innovació en la capital alacantina en 2019. Així ho va anunciar al passat dijous, en un acte a Alacant on va parlar sobre les propostes i mesures cara a la pròxima legislatura del PSPV-PSOE per a la província, en presència de la 'número u' a les Corts per Alacant, Josefina Bueno, i la resta d'integrants de la llista.

Puig va qualificar com a “fonamental” el fet de continuar el procés de descentralització de les diferents institucions de la Generalitat. “Hem fet un pas avant amb la Conselleria d'Innovació, hi haurà més a Alacant en els pròxims anys”, va subratllar. No obstant això –i he llegit totes les ressenyes de l'acte- el candidat socialista a la Presidència de la Generalitat no va avançar quina seria aquesta hipotètica Conselleria alacantina, limitant-se a dir que hauran d'establir un “mapatge final” de les àrees del pròxim Consell.

Però és veritat que Ximo Puig va ser a més i va apostar fins i tot per descentralitzar dins de la província d'Alacant, ja que “no es tracta només de situar-la en la capital” alacantina. I va afegir: “Sempre hem abordat aquesta qüestió amb serietat i rigor i complim la promesa de portar la Conselleria d'Innovació. En aquests moments, hem d'establir un mapatge final de Conselleries i, d'acord amb les possibilitats reals, es produirà aqueixa nova Conselleria a Alacant. Tenim suficient campanya per a continuar parlant d'aquesta qüestió".

Doncs bé, com encara queden uns dies de recta final en aquesta campanya d'infart, i jo també –com segurament tots vostés- he rebut una carta del candidat en la qual em diu que “el millor està per vindre” i que per a això compta amb mi, perquè caminem amb decisió “en el demà que ens espera”, em permetré fer-li un suggeriment; una idea que espere no es perda en el fragor de la batalla. No es tracta –encara que el cos me'l demane- de pretendre que se situe en l'Oleza mironiana aqueixa presumpta Conselleria. Podem conformar-nos per aquests pagaments amb una mica menys ostentós però més assenyat, raonable i, sobretot, pràctic. Ja ho vaig deixar escrit ací mateix fa algun temps, però per si els assessors de Puig no li ho van fer arribar llavors, els refrescaré la memòria.

Era el mes de juliol del 2021, durant la seua intervenció en els desdejunis d'Europa Press, quan el molt honorable ja avançava alguna cosa de la seua idea descentralitzadora.

En efecte, Ximo Puig va llegir pausadament un discurs de 62 folis, 3.521 paraules en Ariel tipus 24, saturat de xifres i estadístiques. Espanya vertebrada: 5 desafiament territorials, 5 propostes de cohesió era el títol de la conferència on comptabilitzem, llevat d'error o omissió, 5 cites d'Ortega y Gasset, 2 de l'escriptor i periodista hebreu Amos Oz (Amos Klausner quan va nàixer a Jerusalem), 2 del professor d'Oxford Paul Collier, i una per cap que anaven des de Pasqual Maragall fins a Balzac, passant per Plató, el professor Manuel Broseta o el jueu convers valencià Lluis Vives, sense oblidar a Goya (‘Duel a garrotades’) ni a Genovés (‘L'Abraçada’).

Per a justificar la seua proposta més sonada, el president –que es va oblidar del ‘multinivell’, últim descobriment de Moncloa en aquell moment- es va referir als problemes de convergència econòmica que detecten les estadístiques entre territoris i que, al seu judici, té en la concentració de poder polític i econòmic a Madrid una de les seues causes. “Un plus de riquesa que es genera no per atzar, sinó gràcies al manteniment públic estatal i a les economies d'aglomeració”, va dir. I, en aquest sentit, va instar el Govern central a abordar la convergència territorial “amb la mateixa audàcia amb la qual s'està afrontant el desafiament català”.

Puig va plantejar en el fòrum madrileny cinc “propostes de cohesió” per a resoldre els actuals desafiaments territorials que, al seu judici, Espanya ha d'abordar, i que va identificar com “l'independentisme, el centralisme ineficient, la invisibilitat i la despoblació, a més del finançament injust”. I va insistir que la resposta a les asimetries territorials passa per augmentar els recursos per a finançar l'Estat del benestar, i redistribuir-los de forma més equitativa, com requereix la Comunitat Valenciana.

En clau de cohesió i redistribució, Ximo Puig va traure a col·lació casos similars en altres països i va concretar algunes iniciatives, com que la Festa Nacional del 12 d'octubre tinga una seu itinerant, cada any en una ciutat, o la de repartir institucions de l'Estat pel territori espanyol. “Per què Turespaña no pot estar a Palma? Per què la seu central de l'Institut Espanyol d'Oceanografia no pot estar al costat de la platja a Vigo? Per què el Centre Nacional de Dansa no pot estar a Sevilla? Per quins Ports de l'Estat no pot estar a València?”, va preguntar.

I jo li vaig demanar llavors al president que continuara vertebrant la Comunitat cap avall, amb aquest paràgraf que crec continua plenament vigent: “Doncs bé, com ja tenim a Elx l'Agència Valenciana de Protecció del Territori a la qual –amb la indispensable col·laboració de Carlos Mazón- se sumarà allí el segon Palacio de Congressos, i en fase de conceptualització (amb perdó) un Centre de Tecnologies Habilitadores, més alguna altra cosilla de propina, jo li propose que continuem vertebrant cap al sud. Per què no traslladar l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària? Per què no situar per ací baix l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries? Per què no instal·lar a Orihuela –segona ciutat en patrimoni monumental- una seu del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i de l'Institut Valencià de Conservació i Recuperació de Béns Culturals (IVACOR)? Per què no aprofitar el component 24 (revaloració de la indústria cultural) del Pla de Recuperació, Transformació i resilencia per a fer una aposta en favor d'un ecosistema creatiu que pose en valor el centre històric d'Orihuela, que se'ns està caient a trossos?”.

Ara, després de les paraules del candidat Puig en el míting d'Alacant, considere que estem en condicions -“Rendir-se, resignar-se no és una opció”, que va dir molt encertadament en la seua conferència madrilenya- de reclamar, com fan uns altres, el nostre ‘deute històric’; començant per la rehabilitació del patrimoni monumental. Com la Diputació fa temps que va dimitir de fer honor a la seua formal declaració institucional d'uns altres temps per la qual justament va reconéixer a Orihuela com a capital cultural de la Costa Blanca, ací té vosté, senyor candidat a revalidar el càrrec, l'oportunitat de passar de les muses al teatre (“res hi ha més fort que el fet”, ens diu vosté en la seua missiva que escoltava de xicotet a casa). Comprometa's, com no han fet uns altres en els últims anys, amb la recuperació de l'importantíssim patrimoni cultural oriolà. Li espere ací, si vol, a partir del 29, per a continuar parlant de la vertebració del sud, amb un exemplar que vosté porte de l'Espanya invertebrada i un altre meu de la rebel·lió de les masses a la mà.

P. s.- L'IVACOR (IVCR+i en l'actualitat) és una entitat de dret públic adscrita a la Direcció General de Cultura i Patrimoni Cultural, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de la Generalitat Valenciana. La seua missió és la protecció, conservació, restauració, investigació i difusió dels béns mobles integrants del patrimoni cultural valencià, constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural, existents en el territori de la Comunitat Valenciana o que trobant-se fora d'ell, siguen especialment representatius de la història de la cultura valenciana, d'acord amb l'article 1 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.Aquesta important labor de preservació i enriquiment del patrimoni cultural valencià s'aborda des d'una perspectiva multidisciplinària que requereix de l'àmplia experiència professional i formació d'un gran equip de professionals format per restauradors, historiadors de l'art, químics i físics.

La ubicació a Orihuela d'una seu d'aquest organisme hauria de completar-se amb la implantació a la ciutat d'un grau universitari en Conservació i Restauració de Béns Culturals. L'activitat investigadora i cultural del Museu Diocesà d'Art Sacre, situat com a referència nacional entre els de la seua especialitat, on ja es compta amb una seu del Centre d'Expertizaje d'Obres d'Art de la Universitat de Múrcia (CEARTUM), al costat d'una estreta col·laboració amb les Universitats d'Alacant i València en programes de Patrimoni Cultural, justifiquen àmpliament la posada en marxa d'aquest grau que atrauria un considerable número d'alumnat de tot el sud-est espanyol.