L´ avaluació en la LOMLOE a la Educació Secundària

En un curt espai de temps hem tingut moltes lleis educatives, molts canvis. Ara estem immersos en un altre més. Amb cada nova llei orgànica d'educació, com sabem, arriba un nou desenvolupament normatiu bàsic per a tot l'Estat espanyol mitjançant reials decrets i, posteriorment, més decrets i ordres d'àmbit autonòmic per a concretar, de manera reglamentària, com s'aplicaran les noves línies estratègiques definides en la nova llei orgànica educativa.

Tot un desplegament normatiu que es produeix lentament i que, amb la seua falta de concreció durant aquest procés legislatiu, genera molts dubtes i fins a un cert desconcert. Aquesta incertesa existeix ara mateix, ja que en el moment de redacció d'aquest article encara ens trobem sense la concreció normativa de les diferents comunitats autònomes.

Així, en el present article, en primer lloc, s'exposen els canvis en un element clau del procés d'ensenyament-aprenentatge (l'avaluació) i una etapa educativa concreta (Ensenyament secundari) per a, en segon lloc, analitzar en cadascun quines són les qüestions que hauran de resoldre els nostres legisladors.

La llei orgànica 3/2020 de 29 de desembre més coneguda com la LOMLOE ha introduït canvis importants en la regulació de l'avaluació. Modificacions que ja s'han concretat amb caràcter bàsic per a tot l'Estat espanyol mitjançant el RD 984/2021, aquestes novetats (en l'ESO) són les següents.

Segons el Capítol I (disposicions generals):

Segons el Capítol III (d'Educació Secundària)

3. Disposa a més que avaluació ha de ser: contínua, formativa, integradora i col·legiada. Matisant cada component. Contínua perquè l'avaluació ha de considerar totes les mesures dutes a terme quan el progrés de l'alumnat no siga l'adequat. Formadora perquè s'han d'avaluar tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyament i la pràctica docent. Col·legiada perquè l'avaluació final de cada alumne a final de curs es fixarà per part de tot l'equip docent en una única sessió d'avaluació. Integradora perquè hauran de tindre's en compte per a l'avaluació, tant els criteris d'avaluació (elements curriculars del RD 1105/2014) de la nostra matèria o àmbit com els d'etapa com els objectius i competències d'etapa referides a totes i cadascuna de les matèries o àmbits. Per una banda, pel que fa al primer canvi, el fet que els estàndards d'aprenentatge passen a un segon pla, cal indicar que suposa una simplificació del procés avaluador. I, a més, que no és gens sorprenent, de fet, en algunes autonomies no s'utilitzaven perquè tenien un caràcter orientatiu i, potser, es deu al fet que la seua aplicació real no haja tingunt molt d’èxit. Per altra banda, el segon canvi sí que constitueix una gran incògnita; s'estableix per primera vegada en el nostre sistema educatiu que l'avaluació de l'alumnat amb necessitats educatives especials es realitze prenent com a referència les seues pròpies adaptacions curriculars. Qüestió que ja veurem com es desenvolupa a partir del reial decret perquè pot generar “problemes”, especialment en secundària on podem tindre alumnat amb un nivell de competència curricular de cursos de l'educació primària. Finalment, sobre la tercera modificació referida, destacar el sorprenent i també enigmàtic caràcter integrador atribuït ara al procés avaluador; sembla que se li traurà partit a la dualitat existent entre avaluar de manera interdisciplinària (entre diferents matèries) però alhora avaluar per cada matèria. Veurem en quina mesura es fa d'una forma o altra i, el que és més important, quines repercussions tindrà tot açò per al nostre alumnat. *Docente i delegat d´Educació del sindicat CSIF