Sanitat va diagnosticar 1.700 casos nous de limfoedema l’any passat
La patologia pot derivar de la cirurgia del càncer o ser secundària a l'obesitat, que és un factor de risc, i un 4 % de casos són hereditaris
Sanitat va diagnosticar 1.700 casos nous de limfoedema l’any passat
Quasi 1.700 persones, especialment dones d’entre 60 i 79 anys, van rebre l’any passat un diagnòstic de limfoedema, d’acord amb els registres d’activitat del Servei d’Anàlisi de Sistemes d’Informació Sanitària de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Per a visibilitzar aquesta malaltia, catalogada com a crònica i que afecta la qualitat de vida dels qui la pateixen, cada 6 de març es commemora el Dia Internacional del Limfoedema.
El limfoedema és una acumulació de líquid ric en proteïnes (limfa) en qualsevol part del cos. El cas més habitual es produeix al braç i es relaciona amb els tractaments del càncer de mama, com ara el buidatge de ganglis axil·lars i la radioteràpia.
En llevar els ganglis de l’axil·la, també s’eliminen part dels vasos limfàtics que van entrellaçats amb aquests, que serveixen per a recollir la limfa que ve del braç. La limfa que puja del braç passa amb dificultat per l’axil·la, tendeix a acumular-se en els teixits de davall de la pell i unfla el braç.
De fet, el limfoedema es deriva de la cirurgia de càncer de mama en un poc més d’un de cada 10 casos registrats en el sistema d’informació de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i és una patologia eminentment femenina (per cada home, hi ha quatre dones amb limfoedema). La franja d’edat més afectada és la que va dels 60 als 79 anys, grup d’edat que concentra entorn del 39 % del total de consultes ateses en Atenció Primària l’any passat.
Quan la patologia es relaciona amb la cirurgia de càncer (siga de mama, pròstata…) o deriva d’una altra causa, es diu que és secundària.
També hi ha casos de limfoedemes primaris, a causa d’un desenvolupament anormal del sistema limfàtic que es manifesta des del naixement o roman latent i apareix més avant, dins d’aquests casos, al voltant d’un 4 % són hereditaris, d’acord amb les dades de 2022.
En aquest punt, Isabel Forner, especialista en Medicina Física i Rehabilitació en la Unitat de Limfoedema de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, i presidenta del Grup Espanyol de Limfologia, ha advertit que “el sobrepés i l’obesitat són factors de risc per al desenvolupament d’un limfoedema, tant primari com secundari”.
La part del cos on es localitza el limfoedema (normalment als braços o les cames, però també en genitals, cara o qualsevol altra zona) pesa, pot causar deformitat si el volum és important, té la pell engrossida i és més propensa a les infeccions.
Per a tractar el limfoedema, la teràpia descongestiva de limfoedema, com explica la doctora Forner, inclou drenatge limfàtic en alguns casos, embenatges multicapa, roba de compressió, control de l’índex de massa corporal, cura de la pell per a evitar infeccions, dieta sana i equilibrada, i exercici físic moderat.