Sanitat anuncia el pressupost més gran de la història, 8.504 milions d'euros

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha anunciat durant la seua compareixença en les Corts “el pressupost més gran de la història destinat a la sanitat pública valenciana per a l’any 2024, que ascendix a 8.504 milions d’euros”.

En este sentit, ha destacat que per a l’any que ve “la Conselleria de Sanitat comptarà amb 245 milions d’euros més respecte a l’any anterior, la qual cosa suposa un 2,9 % més”. A més -ha continuat- “es tracta del primer pressupost del canvi sanitari que destinarà cada dia més de 23 milions d’euros a enfortir el Sistema Valencià de Salut, per a garantir un accés equitatiu de tota la població, així com orientar la qualitat assistencial cap a l’excel·lència”.

Marciano Gómez ha recalcat l’eminent caràcter social dels pressupostos de la Generalitat, “orientats a reforçar i a desenvolupar una gestió eficient dels recursos públics, entre els quals els serveis sanitaris, per a millorar el benestar i la qualitat de tots els valencians”.

Millors condicions per a personal en règim de residència

Durant la seua intervenció, el conseller ha insistit en la importància de potenciar mesures de fidelització entre les i els professionals, i ha explicat que amb eixe objectiu els pressupostos del seu departament destinen 204,8 milions d’euros per a millorar les condicions laborals del personal en formació en règim de residència. “Una mesura que s’emmarca en un nou pla d’incentius i fidelització perquè aquells metges residents que acaben la seua formació romanguen en el nostre sistema sanitari, igual que s’està treballant en un marc normatiu específic que incentive les i els professionals en llocs de difícil cobertura”, ha indicat.

Gómez ha afirmat que quasi la meitat del pressupost global de Sanitat anirà destinat a personal, “amb l’objectiu de millorar les condicions laborals i la dotació de recursos humans en els centres assistencials”.

Quant al capítol de despeses de personal, ha destacat la important quantia que es destinarà a millorar les condicions del personal del sistema sanitari. “Es tracta d’una política de personal ambiciosa que preveu mesures per a promoure l’estabilitat laboral, les oportunitats de desenvolupament professional, la conciliació familiar, el reconeixement del mèrit i la incentivació retributiva adequada”, ha puntualitzat Marciano Gómez.

Creix més d’un 10 % la despesa en personal

Les despeses en personal per a 2024 ascendixen a 4.075,2 milions d’euros, xifra que suposa un increment de 386 milions d’euros, un 10,4 % més que en l’exercici anterior. Segons ha insistit el conseller, “es tracta d’una partida pressupostària molt important, que permetrà garantir les mateixes condicions per a tots i cada un dels professionals que integren el Sistema Valencià de Salut”.

D’esta manera, 37,6 milions d’euros es destinaran per a la dotació de personal de nous centres, com ara l’Hospital d’Ontinyent, l’ampliació de l’Hospital Clínic o el reforç del Servei d’Emergències Sanitàries o les unitats de Salut Mental. D’altra banda, 236 milions d’euros es destinen a integrar el personal dels departaments de salut de Dénia i Manises en el sistema públic sanitari.

Així mateix, amb la finalitat d’homologar el personal de tot el sistema sanitari, en els consorcis hospitalaris de València i Castelló es durà a terme el canvi de naturalesa en alguns llocs de treball del personal laboral i funcionarial.

El conseller s’ha referit als més de 65.000 professionals sanitaris, que ha titllat “com al capital més gran disposa la sanitat valenciana, perquè amb el seu esforç i dedicació fan possible cada dia que el nostre sistema de salut funcione sota criteris de qualitat, seguretat i humanitat”. Per això, s’ha incrementat un 50 % el pressupost destinat a incentivació positiva i potenciació dels acords de gestió.

Més de 700 milions d’euros per a Atenció Primària

D’altra banda, segons ha indicat el conseller, “l’eix prioritari de l’estratègia política se centrarà en les millores organitzatives, tant en l’àmbit de la gestió sanitària com de la gestió clínica, especialment en Atenció Primària”. Per això, per a este àmbit assistencial es destinaran més de 700 milions d’euros, un terç del pressupost d’Assistència Sanitària. A este import, cal afegir-hi 1.000 milions d’euros destinats per al personal d’estos centres sanitaris.

D’esta manera, des de la Conselleria de Sanitat ja s’estan duent a terme les accions necessàries per a escometre una reforma estructural de l’Atenció Primària. Tal com ha explicat Marciano Gómez, “Atenció Primària compta ja amb una direcció general pròpia i amb una partida pressupostària específica. A més, enguany començarem a implementar mesures que permeten reorganitzar orgànicament i funcionalment els equips d’Atenció Primària”.

Entre les principals línies estratègiques que es desenvoluparan en Atenció Primària es troben mesures per a desburocratitzar l’assistència i reduir tràmits administratius. A més, l’objectiu és implantar la gestió compartida de la demanda assistencial de totes les categories professionals.

Així mateix, el conseller de Sanitat ha reiterat “la importància de facilitar l’accés a proves diagnòstiques i exploracions en el mínim temps possible amb l’informe corresponent”. A més, es durà a terme un augment de l’equipament tecnològic, com ara ecògrafs, retinògrafs, dermatoscopis, etc., amb la finalitat de millorar la capacitat resolutiva dels centres d’Atenció Primària i reduir així les derivacions als centres d’atenció especialitzada.

Noves oficines autonòmiques de salut mental i sociosanitària

D’altra banda, la Generalitat ha reservat en els pressupostos sanitaris una important partida destinada a l’atenció de la salut mental i a la cura de les i els pacients crònics o que requerixen atenció sociosanitària.

En este sentit, Marciano Gómez ha destacat “l’especial interés de la Conselleria de Sanitat a millorar els recursos i serveis destinats a l’atenció de les persones que patixen un problema de salut mental”.

En este sentit, ha destacat la creació d’una oficina autonòmica de salut mental i addiccions, la comesa de la qual és coordinar, de manera transversal, la política estratègica i elaborar un nou pla de salut mental i addiccions que responga a les necessitats assistencials actuals en esta matèria. De fet, l’atenció a la salut mental comptarà amb 20 milions d’euros més en 2024, la qual cosa suposa un creixement del 17 %.

En total, per a salut mental i assistència sociosanitària es destinaran 143 milions d’euros, “cosa que permetrà millorar els recursos humans i materials destinats a una atenció integral de la salut mental, com és l’augment de llits sociosanitaris del pacient crònic o la implantació de polítiques preventives del suïcidi i de les addiccions”, ha assenyalat el conseller.

Gómez ha explicat que la coordinació de polítiques d’atenció sociosanitària i de salut mental a través de les noves oficines de salut mental i addiccions i d’atenció sociosanitària permetrà aconseguir una gestió més eficient dels recursos disponibles.

529,2 milions per a inversions reals

Quant a la millora dels centres assistencials, el pressupost sanitari preveu una partida de 529,2 milions d’euros per al capítol d’inversions reals. Durant la seua compareixença, el conseller ha manifestat que l’objectiu és “aconseguir més grau d’execució, és a dir, que els ciutadans es beneficien del total pressupostat i no com ha succeït en els últims anys”.

En este sentit, 73,9 milions d’euros es destinen a la construcció de centres de nova planta, com ara l’ampliació de l’Hospital Clínic de València, la fi de l’Hospital d’Ontinyent, els primers tràmits del nou hospital Arnau de Vilanova, l’edifici de protonteràpia de La Fe, o els nous centres de salut i d’especialitats a Campanar.

Així mateix, es preveuen 147,7 milions d’euros destinats a l’ampliació i la reforma de centres hospitalaris, com ara les previstes en el Departament de la Marina Baixa, Elx, Orihuela, la Plana o l’Hospital General de Castelló. Quant a la construcció i la reforma de centres de salut d’Atenció Primària, estan previstos 73,7 milions d’euros per als centres de PAU II i Rincón de Loix a Benidorm, a la província d’Alacant; Vinaròs i Moncofa, a la província de Castelló, i Oliva o Port de Sagunt, a la província de València.

Renovació tecnològica del sistema sanitari

D’altra banda, un dels objectius és dur a terme una renovació tecnològica de les institucions sanitàries. Per a fer-ho -ha explicat el conseller- “hem d’incorporar els últims avanços en el camp de les tecnologies d’informació i comunicació, com ara la intel·ligència artificial o les tècniques Big Data”. Esta aposta tecnològica compta amb una partida pressupostària de 82 milions d’euros, un 8,4 % més respecte al pressupost anterior.

Així mateix, el conseller de Sanitat ha abordat la importància de donar respostes a les necessitats actuals, “per la qual cosa hem elaborat l’Estratègia de salut digital GVA, que ens permetrà fer un gran salt qualitatiu en l’àmbit tecnològic”.

Esta nova estratègia preveu un impuls dels serveis digitals, l’avanç cap a una història clínica electrònica única, un espai de la dada sanitària de la Comunitat Valenciana basat en intel·ligència artificial, el reforç de la ciberseguretat i la modernització de les aplicacions.