Cultura i el Capítol de la Catedral presenten "El cant de la Sibil·la"
Es representarà el dimecres 20 de desembre, a les 19.30 hores, a la catedral de València, amb accés lliure fins a completar aforament
Cartell de la funció
La Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), i el Capítol de la Catedral Metropolitana de València organitzen el dimecres 20 de desembre, a les 19.30 hores, la representació del drama litúrgic El cant de la Sibil·la, a la catedral de València, amb accés lliure fins a completar aforament.
La celebració d’este concert compta també amb el suport del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, l’Ajuntament del València i l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV).
El concert escenificat d’El cant de la Sibil·la serà interpretat per Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, i la Coral Catedralícia, sota la direcció de Luis Garrido, amb les intervencions del xiquet solista de l’Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Noel López, en el paper de la Sibil·la, i el tenor Jorge Morata.
Els instruments que utilitzarà Capella de Ministrers són còpies dels que figuren en els àngels músics dels frescos de l’altar major de la catedral de València.
En el muntatge escènic, sota la direcció de Jaume Martorell, participen alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESAD) i del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, per a representar la Processó dels profetes.
En el muntatge escènic també col·labora l’Associació d’Amics del Corpus de la Ciutat de València. L’adaptació textual del Sermó dels profetes és del professor universitari Josep Lluís Sirera.
Abans de la representació d’El cant de la Sibil·la, a les 19.00 hores, es realitzarà el toc a matines pels campaners de la catedral València.
El cant de la Sibil·la
El cant de la Sibil·la va ser declarat en 2010 com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, i és una de les representacions més significatives entorn del naixement de Crist que es coneixen.
Es tracta d’un drama paralitúrgic de melodia gregoriana que fins al segle XVI s’escenificava la nit de Nadal en diverses catedrals de la península, sobretot en l’antiga Corona d’Aragó. En el cas de València, va ser implantada per Jaume I d’Aragó després de la conquesta. Després del Concili de Trento, esta interpretació va desaparéixer i hui només es manté a Mallorca i l’Alguer, a Sardenya.
De les moltes versions que es conserven, a la catedral de València es representa la versió valenciana, segons una consueta anònima de 1527, que està influenciada per la tradició toledana i mallorquina.