La centenària carta que canvià el Nou d'Octubre

Pocs dies falten ya per a que celebrem el nostre dia gran, el Nou d'Octubre, el dia de la Pàtria Valenciana. Durant esta jornada, els valencians de totes les époques commemoraren de forma molt diversa l'aniversari de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de Valéncia l'any 1238.

Hi hauran valencians que, per desconeiximent o simple indiferència, se’n vagen a passar el dia a la plaja per ser festiu en el calendari laboral, aprofitant, si fa bon orage, per a menjar-se una paella en familiars i amics, sense donar-se conte de l'importància que té esta celebració per als valencians.

Pero des de 1338, any en que el Consell de la Ciutat de Valéncia, en motiu del primer centenari d'aquella entrada triumfal del monarca aragonés pels carrer del Cap i Casal, decidí conmemorar l’efemèrides, els valencians celebraren i reivindicaren este dia la seua identitat pròpia i diferenciada com a poble en una processó general, hui denominada cívica, a on la Real Senyera eixia al carrer per a manifestar, a través dels seus colors, el nostre orgull com a colectivitat. Una Senyera que, en el seu impactant Rat Penat per cimera, demana de forma solemne respecte cap a tot lo nostre.

Esta processó tingué lloc anualment de forma ininterrompuda des d'aquell primer centenari (llevat de certs anys que no es pogué celebrar a causa d’alguna epidèmia, dol o guerra) fins a l'any 1707, en que el rei Felip V aplicà el seu absolutisme centraliste i derogà els nostres Furs, nos impongué unes atres lleis i guardà la nostra Real Senyera en una arca de tres claus, intentant en eixe gest borrar de la ment dels valencians el nostre autogovern i la nostra identitat pròpia.

Pero a pesar d'estos successos, el poble valencià mai oblidà quí fon ni quí volia ser, i és per això que uns valents i patriòtics membres de les Joventuts de Lo Rat Penat, el 9 d'octubre 1917, organisaren als peus del monument de Jaume I un acte a on se deposità un corona floral al monarca i es feren discursos en clau valencianista; sent eixe acte l'impuls necessari per a la recuperació d'esta gran festa.

Cada any Lo Rat Penat congregava a més gent el dia de Sant Donís, aplegant inclús, gràcies a les gestions dels ratpenatistes, a que representants de l'Ajuntament i Diputació de Valéncia participaren a partir de l'any 1922 en la celebració de l'entitat valencianista.

Pero és l'any 1924, enguany just fa un sigle, quan Lo Rat Penat demana formalment a l'Ajuntament de Valéncia que fora este l'organisme encarregat d'organisar els acte commemoratius del 9 d'octubre.

Francesc Almarche, president de Lo Rat Penat, envià una carta el 6 d'octubre a Luis Oliag Miranda, llavors alcalde de la ciutat, en la que es demanava que tornara a eixir la Real Senyera en processó, junt a l'escut i espasa de Jaume I en motiu del 9 d'octubre. L'alcalde contestà a la Societat d'Amadors de les Glories Valencianes en una nota de prensa en la que aclaria que havia “rebut un ofici de Lo Rat Penat, en el que es demana que torne a celebrar-se una processó que es suprimí a mitat del sigle passat. Esta manifestació es fea en motiu del centenari de la Conquista de Valéncia per Jaume I”·.

L'alcalde, a pesar de la seua gran disposició per recuperar de forma oficial este acontenyiment, hagué de manifestar que “com l'ofici el vaig rebre despusahir a última hora de la vesprada, no hi ha temps per a organisar este acte que es solicita”.

La Corporació Municipal, a pesar de no poder organisar dita processó, sí que acodí des de l'Ajuntament fins al Parterre en comitiva en el seu alcalde al cap, deposità una corona en el monument de Jaume I i ordenà que onejara “en el balcó principal de la Casa de la Ciutat el pabelló nacional”.

Gràcies a esta carta del president de Lo Rat Penat, Francesc Almarche, i sobretot d'aquells primers membres de les joventuts ratpenatistes que impulsaren esta celebració oblidada, a l'any següent de l'enviament de la citada missiva, l'Ajuntament de Valéncia es va fer responsable, en la Real Senyera al front, d'organisar de forma institucional la processó, que perdura fins als nostres dies, convertintse sense cap de dubte en l'acte del dia dels valencians més multitudinari, icònic i representatiu.